Res doncs, qui sóc, un penjat que malgrat no sobrar-li el temps encara troba alguna estona per escriure 4 coses sobre qualsevol tema indeterminat …

Que pretenc, passar l’estona, fer-la més amena o simplement aclarir les meves idees d’una manera pública però no publicitada…

I quin és el primer tema de reflexió, doncs el cansament, entès com estat anímic, entès com forma d’afrontar la vida, com a maleïda sort que et persegueix i no et deixa estar, com a forma de protesta estúpida que sols et condemna a la frustració, i és que està clar, no tenim forces per a res perquè estem cansats, perquè ells son més forts, perquè les coses són així…

O potser no, potser les coses sols semblen així per que el teu estat anímic te les fa percebre… però llavors com són les coses? En realitat no ho se, i crec que m’importa poc, puc en qualsevol cas deixar de percebre-les com les veig? i si puc, amb quina intenció?…

El cansament és doncs un estat anímic que et fa veure les coses d’una manera determinada, ningú esta dient que aquesta forma sigui adequada, bona o dolenta, alta o baixa … és simplement una forma, i poca cosa més, que li farem no? Les coses probablement sempre han estat així, o com a mínim jo ja no recorde quan van començar a ser així… el record, estrany company de viatge, que no ens pot deixar estar, que a vegades ens anima, ens dona exemple, ens inspira, ens fa volar la imaginació, però que resulta ser el mateix que ens torna melancòlics, que ens obliga a suportar pesos que no podem sostenir, i que aquests són els que ens mantenen en un estat continuu de cansament…

ohh el cansament, que seria de la nostra vida sense el cansament… si res no ens avises que estem arribant a un limit, que estem fent alguna cosa que no marxa bé, que com continuem per aquesta línia mai sortirem d’aquesta situació …

I sembla doncs un bucle infinit, que sols la casualitat pot trencar, que de repent un acte involuntari pot resoldre, però els conflictes es poden resoldre? tal volta la resposta sigui que no que els conflictes es poden suportar, superar, oblidar, però mai resoldre, el que podem resoldre són els problemes -i aquests a capaços- però els conflictes sols tenen una solució, la desaparició de les causes que l’han generat, si teniu cap dubte d’això que dic aneu a Euskal Herria i pregunteu -procureu que l’enquestat no porti tricorni, ni una placa, ni vagi de negre i vermell i porti un casc, aquests són coneguts per la seva contundència i la seva manca de seny, clar que pot ser tampoc li hauríeu de preguntar a aquells senyors de la bandera blava, continuadors del projecte que van imposar per les armes la necessitat de negociar quina és la millor manera de que ens explotin, o als del capullo que van acceptar la necessitat, o als vasquitos que mentre puguin fer negoci ja els hi estarà bé, ni als progressistes de saló ni als filòsofs postmoderns, ni foristes ni empanats, tots aquests existeixen gràcies al conflicte i no els hi podeu demanar que busquin la seva desaparició, mítica cançó dels siniestro que deia allò de “cogidos de la mano hacia la extinción”…-

Però de que estava escrivint… total tampoc té massa importància …

ja continuarem que és que ara estic molt cansat.

Salut a la gent de bé…. a la que no PuM

salut a la gent de bé… a la que no PUM¡¡*¡¡